La transparència de la gestió municipal i el control públic i popular
(PONÈNCIA INTRODUCTÒRIA AL DEBAT)
Jaume López
Per a començar distingirem entre informació, transparència i participació.
Molta informació no vol dir necessàriament transparència així com tampoc informació i transparència signifiquen participació. La informació la podem valorar quantitativament, pot ser molta, suficient o poca i qualitativament, pot ser assequible i didàctica o inintel·ligible. La transparència és la voluntat d’oferir tota la informació, especialment la més significativa, d’una forma assequible a tota la ciutadania. I la participació té com a premissa que hi hagi la voluntat política de fer-la possible. La participació és real quan existeix aquesta opció i a més a més se’n fa ús.
Segons com es presenti la informació pot ser una cosa passiva o dinàmica. Per posar un exemple, les actes i ordenes del dia dels plenaris municipals o els mateixos pressupostos municipals, que ens afecten a tothom, estan publicats, però gairebé ningú se’ls mira i molt menys generen una activitat pública, política i social. Ara bé, el programa de St. Tecla tothom se’l mira i inclús molts de nosaltres ens el sabem de memòria. Evidentment en aquest cas això és així perquè hi ha una tradició, però també perquè hi ha una voluntat política de que la gent participi en les festes.
La accessibilitat a la informació en l’Ajuntament de Tarragona.
Es pot dir que l’Ajuntament de TGN ofereix una gran quantitat d’informació (malgrat que no tota), però, pel nivell de dinamisme social que genera, aquesta és totalment passiva. La informació es genera per cobrir uns determinats estàndards, però no amb la intenció de generar participació.
Des de la web de l’Ajuntament podem accedir a: els pressupostos municipals i de les empreses públiques (ara bé, les empreses mixtes només publiquen uns balanços d’explotació molt resumits). A les actes i ordenes del dia dels plenaris municipals i de les juntes generals de les empreses municipals (però no de les empreses mixtes, es a dir, SERFUM i EMATSA). També estan publicades les taules salarials dels càrrecs electes (però no dels directius i membres del consell de les empreses municipals i mixtes)
Veiem que la informació existeix, malgrat que en el cas de les empreses municipals mixtes aquesta presenta moltes mancances.
Les possibilitats de participació institucional
El Reglament Orgànic Municipal (ROM) delimita les possibilitat de participació de les persones i entitats en la política municipal. Aquestes possibilitats són les següents:
Peticions d’aclariment per escrit a qualsevol representant polític o òrgan municipal. Estan obligats a respondre.
Proposta per escrit a qualsevol representant o òrgan de l’Ajuntament. En aquest cas s’ha de respondre dient el curs legal que se li pensa donar a la proposta (malgrat que pot ser que el curs legal sigui la seva recepció i prou).
Peticions o precs al Plenari, que han de referir-se a algun dels punts de l’orde del dia del Plenari (aquest es publica amb una antelació de tres dies). Si el prec, petició o moció està presentada per alguna entitat registrada a l’Ajuntament, aleshores pot fer referència a qualsevol tema, independentment que hi sigui a l’ordre del dia o no i pot defensar-se si compta amb el suport d’algun grup municipal.
Es poden presentar al·legacions a qualsevol tràmit administratiu en el període d’exposició pública. S’ha de dir, però, que algunes de les poques experiències que hem viscut en presentar esmenes als pressupost municipal, hem vist que aquestes han estat desestimades argumentant determinats articles de la Llei d’Hisendes Locals que limiten els motius de les al·legacions.
Aquestes possibilitats de participació que obre l’Ajuntament en les diferents formes de participació institucional es fan servir de manera molt puntual i el seu resultat no és transcendent en la política municipal. En cap cas es pot parlar d’una veritable participació política en les decisions de l’Ajuntament, més allà de les eleccions cada quatre anys.
Els Consells de Participació
Un altre canal de participació són els Consell de Participació Consultius. L’Ajuntament de TGN en te varis: el Consell Escolar, el de Cooperació, el de la Dona, el de la Gent Gran, el de Discapacitats, el de Mobilitat, el d’Infants, el de Comerç i el de FP i Ocupació.
El que en definitiva pot fer que aquest organismes – què, no oblidem, són consultius – tinguin més o menys vida, és que en la seva composició n’hi hagi representants de associacions reivindicatives. La idea dels consells de participació ciutadana sobre temes transversals és un intent de recollir les opinions de les associacions cíviques i populars. En la mesura en que aquestes organitzacions han anat perdent el seu paper reivindicatiu, la funció d’aquests consells s’ha anat desdibuixant.
El referèndum municipal
Aquesta és una eina de participació interessant que no està recollida al ROM, però sí que està recollida a la Llei de Consultes.
La participació no institucional
Les campanyes popular reivindicatives i la pressió que fan els loobies locals també són formes de participació que no estan recollides en cap reglament, però que sovint fan més incidència que la participació institucional. La importància dels loobies és evident, així com opaca és la seva actuació. Per l’altra banda, la mobilització és i continuarà sent la principal eina reivindicativa del poble.
Resum
Els mecanismes de informació i participació existeixen, però són totalment insuficients en la mesura que no han pogut garantir ni generar una veritable i important participació ciutadana en els afers polítics i econòmics de la ciutat. Queden obertes, doncs, les preguntes:
Què s’ha de fer per a generar participació ciutadana?
En quins àmbits és prioritària la participació?
Com seria un model alternatiu de participació?
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Pots consultar una aportació al següent enllaç: