Què significa una Candidatura Rupturista
L'APOSTA DECISIVA PER UNA CANDIDATURA MUNICIPALISTA RUPTURISTA
(CUP de Tarragona)
Quan plantegem la defensa i l'aposta sense ambigüitats per una candidatura municipalista rupturista, hem de tenir clar respecte a què es planteja una ruptura. Per nosaltres es tracta d'una ruptura múltiple, un trencament absolut i decidit amb tot allò que possibilita la perpetuació de l'ordre neoliberal, patriarcal i imperialista. Abarca, per tant, les qüestions més abstractes i ideològiques, com les més concretes i pràctiques.
I. UN DISCURS RUPTURISTA
D'una banda, reivindiquem una ruptura amb les consignes habituals, el discurs dominant i hegemònic, la retòrica majoritària d'opinòlegs al servei de la defensa de l'ordre imperant. En primer lloc, perquè rebutgem una manera d'entendre el món que no qüestiona les desigualtats, que amaga l'existència de classes socials i alhora justifica l'explotació d'una sobre les altres, que no busca la solidaritat entre els pobles, sinó la justificació de les invasions i els genocidis que serveixen per a enriquir les elits financeres.
Segon, volem un trencament amb la cultura del possibilisme perquè pensem que cal reivindicar tot allò que és just, tot allò que representa una millora de les condicions de vida de les classes populars, així com denunciar tot allò i a tota persona que atempta contra els interessos del poble, independentment del seu poder.
En tercer lloc, considerem que la ruptura també ha de ser amb la tònica habitual de buidar les paraules de contingut, en base a una política frívola i de màrqueting electoral: defensar el socialisme, la sobirania nacional, el feminisme i la llibertat sexual, l'ecologisme,... ha de traduir-se en un discurs i, per suposat, en una pràctica coherent, compromesa, valenta, que eviti els silencis, els pactes i el mirar cap a una altra banda.
Quart, la ruptura que reivindiquem ha de ser també amb la concepció i amb el sentit que se li atorga al paper de les institucions i de les candidatures. Perquè considerem que no les transformacions radicals no es produiran des de dins de les institucions, amb un funcionament i uns condicionants dissenyats per a que per molt que canviïn les coses, no canviï res, sinó que ho hem d'entendre com un front de lluita més, i com una eina de canvi al servei de les lluites populars.
Per últim, donades les raons anteriors, és evident que la ruptura amb l'status quo també s'ha de produir envers la seva obediència, perquè pensem que no hi ha res més legítim que desobeir la injustícia. El control sobre els nostres cossos i la nostra sexualitat, l'atac contra la nostra llengua, la imposició d'un deute que no hem generat nosaltres, la destrucció mediambiental del nostre territori, l'ofensiva contra els nostres drets laborals, la pèrdua d'una atenció sanitària de qualitat, la impossibilitat d'accedir a un habitatge digne, la manca d'una alimentació adient, l'acumulació capitalista per despossessió, el masclisme, l'homofòbia, el maltractament animal, el racisme, etc. són qüestions que no es negocien i que no podem acceptar i, per tant, no hem d'acatar cap llei ni institució que les possibiliti o les alimenti.
II. UNA PRÀCTICA RUPTURISTA
D'altra banda, quan reivindiquem la ruptura amb tot allò més concret i pràctic, ens referim a la manera d'organitzar-nos, a la definició dels objectius de la candidatura, etc. Primer de tot, apostem per una ruptura amb les jerarquies, l'obscurantisme i el centralisme típic de les formacions polítiques; apostem, per contra, per l'assemblearisme, la transparència i l'autonomia municipalista.
En segon lloc, entenem que hi ha d'haver un trencament amb els privilegis de les persones que viuen de la política i amb la proliferació de la casta política, limitant mandats i salaris, per evitar l'apoltronament dels càrrecs electes i de les persones alliberades.
Tercer, la ruptura també ha de materialitzar-se en la manera d'organitzar el seguiment de la política municipal, que concep les formacions polítiques com a ens desvinculades de les lluites i organitzacions populars, amb l'excepció que vulguin treure'n algun benefici directe (com és el cas dels vots). Pel contrari, el seguiment de la política municipal i la presa de decisions d'una candidatura ha de permetre una participació real i directa dels moviments socials i polítics, alhora que la presència al carrer de la Candidatura ha de ser una tònica habitual.
Per últim, els objectius que es marquin han d'anar acord amb tot el que s'ha anat esmentant i haurien de materialitzar-se de tal manera que la Candidatura Rupturista serveixi per a:
1. Enfortir la participació ciutadana
Perquè entenem que el treball dins les institucions ha de tenir connexió directa i permanent amb el treball de carrer, cal que la ciutadania pugui participar el màxim possible dels processos de presa de decisions i tingui una via directa per a expressar els seus neguits i formar part activa de la construcció de la ciutat.
Així mateix, la candidatura electoral i la possible feina posterior dins les institucions s’hauria d’aprofitar per crear i enfortir la consciència política de la ciutadania en tots els àmbits.
2. Combatre la corrupció a les institucions
La candidatura ha d’estar clarament caracteritzada per la ruptura amb les antigues formes de fer política de l’esquerra institucional, que s’han basat en la voluntat de jugar al joc dels interessos del capital, esdevenint-ne col·laboradora útil. Per això, cal desenvolupar un contradiscurs i accions que es puguin enfrontar i donar resposta a aquestes males pràctiques i que suposin una alternativa política que no passi per fer i ser més del mateix.
Cal, també reforçar la crítica directa a qualsevol pràctica poc transparent duta a terme de forma conscient dins les institucions, així com també cal enfortir tota tasca d’investigació i de denúncia (tant al carrer com en l’àmbit judicial) que sigui necessària per a destapar els casos més flagrants de corrupció a nivell polític.
3. Conquerir informació com a manera d’aconseguir àrees de poder popular
Actualment, un dels aspectes que reforça més la imatge de desconfiança vers les institucions i la classe política és precisament l’ocultació d’informació que s’hi fomenta, vestida en forma de lobbies o grups de pressió que controlen i s’aprofiten d’informació per mantenir els seus privilegis. D’aquesta manera s’aconsegueix, mantenint una falsa imatge de sistema democràtic, reforçar no només els mecanismes de control social, sinó també l’espoli directe a les classes treballadores.
En aquest sentit, conèixer aquestes institucions ha de permetre conèixer més com s’estén l’estructura de dominació de la burgesia i com podem combatre-la. Entendre el funcionament intern de les institucions ha de ser una finalitat, però també una eina per tal d’apropar-les a les classes populars, aprofitant la informació que se’n pugui extreure en favor dels interessos de la majoria i no només de les elits. Cal, per tant, crear i fomentar dinàmiques participatives de transparència política i de trasllat de la informació.
4. Fer d’altaveu de les lluites populars (socials, laborals, nacionals, de gènere, LGTBI, d'espècie i ecologistes.)
La lluita ideològica, com hem dit, ha de ser un dels puntals de la tasca d’una candidatura rupturista. La presència a les institucions, insistim, s’ha d’aprofitar per posar damunt la taula les contradiccions del sistema i, sobretot, de certs missatges i discursos ideològics de l’esquerra institucional o del catalanisme oficial.
Cal aprofitar la potencialitat de la presència als mitjans de comunicació per a fer visible la lluita del carrer històricament invisibilitzada i infrarepresentada. Així doncs, una candidatura rupturista ha de ser capaç de traslladar el discurs de l’esquerra anticapitalista dins les institucions, fent patents les problemàtiques que es tracten en el dia a dia des dels moviments socials i polítics de la ciutat, però també cercant vies per donar força i suport a aquelles lluites des d’un àmbit com l’institucional que es caracteritza molt sovint per la facilitat d’accés a certs canals d’informació i difusió.
5. Fer propostes de control popular de l’economia sobre finançament municipal (sobre deute, sobre municipalització de serveis,...)
L’ampliació de l’altaveu que suposa la presència a les institucions és també una oportunitat per a mostrar les alternatives polítiques reals que pot proposar l’anticapitalisme, fent propostes concretes de gestió sobre les que els representants s’hauran de pronunciar.
Cal que puguem demostrar que podem fer propostes viables i constructives, que intentem defugir la imatge de que l’alternativa es planteja només des de la protesta i la crítica destructiva.
6. Fer una gestió del grup municipal i dels recursos que genera diferent per demostrar que és possible
Tal i com hem defensat, un dels punts diferenciadors d’una candidatura rupturista ha de ser precisament la capacitat de plantejar alternatives al tradicional apoltronament de la classe política. La regulació salarial i la gestió dels excedents poden ser potencialitats per a destinar a projectes de tot tipus i per a crear noves formes de participació política que vagin més enllà de la sola figura del/a regidor/a, partint sempre de la total transparència econòmica i els processos de decisió col·lectiva com a forma de gestió econòmica.
Per altra banda, en relació a la necessitat de crear mecanismes de control envers la tasca que desenvolupi el grup municipal entès com a les persones que treballaran de manera assalariada dins de l’Ajuntament, aquest grup ha d’estar format per persones/col·lectius que hagin estat vinculades amb la candidatura i que vetllin perquè aquesta no es desmarqui dels compromisos establerts.
És important treballar activament per no reproduir models on regidors/es i assessors/es gestionin tota la informació i l’assemblea acabi convertint-se en un mer organisme de ratificació. Per això ha de ser una prioritat establir un model organitzatiu que ho impedeixi.
III. CONCLUSIONS
Així doncs, en resum, una candidatura rupturista ha de ser una eina de canvi i transformació i no una finalitat en si mateixa. Una eina que compleixi una doble funció: per una banda, traslladar les lluites a peu de carrer a les institucions per a fer-ne difusió i generar un contradiscurs envers la política tradicional. Per altra banda, funcionar en la direcció contrària, fent arribar la informació que es pugui extreure de l’interior de les institucions al carrer, generant espais perquè les classes populars siguem partícips de la política municipal entesa com a construcció d’un nou model de ciutat.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu consultar les aportacions als següents enllaços:
Com es pot confeccionar una candidatura