La realitat dels moviments veïnals a Tarragona
(PONÈNCIA INTRODUCTÒRIA AL DEBAT)
José Estrada
La dictadura franquista va possibilitar que les classes populars comencessin a prendre consciència social i a organitzar-se, succeint això en la seva major mesura quan ja havien passat més de 20 anys de dictadura.
Si bé sempre i durant els anys més difícils i perillosos va haver-hi persones organitzades que procuraren que les capes obreres rebessin informació de classe i de denúncia del règim de Franco, fou a partir de principis dels anys 70 quan a Tarragona, coincidint amb el creixement industrial, començaren a desenvolupar-se les organitzacions d'esquerra, aconseguint que la gent fos més conscient de les injustícies i de la necessitat de lluitar contra el franquisme. Es podria assegurar que a Tarragona són els comunistes i els cristians de base qui incideixen en les classes populars i en els /les treballadors/es, introduint-se allà on és possible fer una activitat d'organització i consciència com són els barris populars, els centres de treball i els centres d'ensenyament, principalment universitària.
Les mateixes organitzacions, amb les mateixes persones, són qui desenvolupen aquesta tasca de denúncia i agitació als diversos fronts. Quan mor el Dictador, les organitzacions ja s'havien enfortit i el poble havia adquirit considerable consciència en base a que la dictadura s'acabava i a que s'apropava la democràcia, en la que es podria votar democràticament amb la finalitat d'aconseguir una societat més justa.
Fins a mitjans de la dècada dels 80 encara hi va haver resistència d'organitzacions sindicals i veïnals amb posicions combatives; els problemes als barris i a les empreses eren encarats amb mobilitzacions, no només en un sentit defensiu i de resistència (sobretot a les empreses), sinó que es plantejaven i s'organitzaven lluites reivindicatives, tant per a la millora de les condicions als barris, com per a la millora de salaris i de les condicions laborals. En aquells moments, els convenis dels sectors productius industrials o de serveis més organitzats, encara es negociaven amb vagues.
La degeneració política que es produeix, principalment, al Partit Comunista del PSUC, tant en lo organitzatiu com en lo ideològic, arrossega en els seus defectes al sindicat CCOO i a les associacions veïnals. Aquestes, les AAVV, acaben caient en mans de socialistes i convergents, que veuen en elles focus de reclam per al seu vot, així com ressorts per a la desmobilització popular. Les associacions de veïns, van ser controlades per militants d'un i altre Partit. Les reformes que es feien als barris així com els diners que rebien per a les festes, estaven relacionats sempre amb futures eleccions municipals, autonòmiques o generals.
La direcció del Partit Comunista va trair el seu propi projecte de ruptura ideològica amb el passat dictatorial, així com amb tothom que va estar implicat en aquesta; i, encara més greu, va desmantellar l'organització com a part de la trampa i els compromisos del “Pacte” del 78, cedint-li al PSOE (de diverses formes) tot el protagonisme per a representar a l'esquerra.
És molt important tenir present els “debats” polítics o les posicions que mantenien el Partit més gran i influent, que era el PCE-PSUC, i altres organitzacions comunistes minoritàries (tant en el camp de la militància política, com a nivell de carrer o a les direccions), a través de comparar documents d'uns i altres. “El més important - dèiem els del PCE-PSUC - és acabar amb la dictadura; després, en democràcia i amb la majoria del poble, canviarem la societat”. Tanmateix, els minoritaris criticaven que tal i com s'estaven fent les coses, per part del PSUC, no hi hauria la possibilitat de cap canvi en favor de la classe obrera, sinó que seria la burgesia la que en sortiria beneficiada, establint-se (i enfortint-se) com a nova democràcia burgesa a Europa.
Totes aquestes forces de l'esquerra, la reformista liderada pels comunistes i les organitzacions comunistes radicals, demostraren la seva capacitat d'incidència sobre les organitzacions de base a les primeres eleccions municipals que es van celebrar l'any 1979. D'una banda, els comunistes del PSUC reberen el suport de les Associacions veïnals i de CCOO, on tenien força quadres dirigents; d'altra banda, els comunistes radicals (i no de totes les organitzacions que existien) van ser qui, majoritàriament, van donar suport a una candidatura organitzada per un sector d'associacions de veïns i del moviment cristià de base. Els primers van obtenir sis regidors, i els segons dos.
Tal i com estava previst, el PSUC va formar Govern municipal amb el PSC-PSOE, però les conseqüències foren demolidores: a les següents eleccions el PSUC només va aconseguir dos regidors, i dues terceres parts de la seva representació (amb més del 50% dels seus vots perduts) van anar a parar al PSC-PSOE. Igualment, i per altres motius, la candidatura veïnal no tornaria a tenir representativitat.
El desastre polític de l'esquerra vertadera, representada tant el sector dels comunistes reformistes com en el dels radicals i alternatius, es va emportar per davant a gairebé totes les organitzacions socials de base que mantenien continguts i posicions de classe i populars.
Tot i que sempre hi ha pogut haver alguna excepció, dins de les AAVV, en general, després d'aquest període de gent compromesa, proliferaren les associacions promogudes per afiliats ls dos partits principals de Tarragona, produint-se corrupteles d'endollisme familiar i favors d'aquest estil. Val a dir, però, que actualment algunes de les associacions més importants estan actuant de forma conseqüent en defensa dels serveis socials que s'estan retallant, i estan predisposades de manera oberta i unitària (d'una o altra manera) amb la resta de forces de l'esquerra més nítida de Tarragona.
Els errors comesos en temps, forma i continguts, que en aquest escrit s'assenyalen, han estat els causants de la debilitat organitzativa de l'esquerra, de les seves desviacions ideològiques i de la seva incapacitat per a mobilitzar a les masses en front del capitalisme. Per contra, aquest, en tot aquest temps i per aquests mateixos errors, ha estat capaç d'anar resolent les seves contradiccions transvasant-les a la classe obrera i al poble.
NOTA:
Adjunto aquest document de les entitats veïnals que han rebut subvencions de l'Ajuntament. Subratllo el punt nº3 per tal que reparem en l'ambigüitat de les raons que mouen al Consistori per a concedir-les.
