El pressupost participatiu, una eina de canvi social
APORTACIÓ ALS DEBATS DE LA CRIDA POPULAR MUNICIPALISTA
Jaume López
El Pressupost Participatiu (P.P.) és un procés pel qual la ciutadania participa en l’elaboració del pressupost municipal. Quan es porta a terme un P.P., aquest s’organitza a partir d’una normes prèviament acordades que han de permetre que, mitjançant un procés assembleari per barris i zones, es vagin definint i prioritzant les necessitats i propostes de la població a la vegada que es valoren a nivell pressupostari.
Però, més allà de la forma del procés, el P.P. és una eina d’empoderament de la ciutadania, és un exercici de democràcia directa i és una manifestació de les possibilitats de discutir i decidir des d’abaix les polítiques públiques.
Els pressupostos municipals redistribueixen els recursos municipals provinents dels impostos municipals i estatals i de les taxes. Aquesta redistribució té un component de classe, en tant en quant no totes les necessitats són ateses i valorades per igual i es potencien uns objectius i es deixen de banda uns altres. Per exemple, es pot incrementar la partida als Jocs Mediterranis, què és una opció mediàtica i del sector inversor i de les empreses constructores a la vegada que es redueixen les subvencions a les llar d’infants, deixant així d’oferir un servei a les famílies amb menys recursos. Una decisió d’aquest estil afavoreixen els sector del capital en contra dels sector populars. El P.P. pot reequilibrar el pes de les classes populars en les decisions polítiques a nivell local i pot fer que les polítiques socials i equitatives estiguin pressents en els pressupostos municipals.
Aquestes dues coses: la possibilitat d’avançar en l’empoderament popular i en la política social, fan que la proposta de Pressupost Participatiu sigui una de les que han d’aparèixer en un projecte polític popular i rupturista.
Malgrat tot el que s’ha dit abans, també s’ha de tenir unes certes prevencions. El P.P. no sempre ha acompanyat a les polítiques socials i molt menys rupturistes i inclús es pot convertir en una operació de maquillatge polític. Amb aquestes prevencions ens hem de plantejar: quines serien les condicions que han de complir uns pressupostos participatius realment populars?
Per establir aquestes condicions hem de tenir en compte que l’objectiu és fer de l’estructura d’assemblees de barri i zona creades al voltant del P.P. un veritable nucli de decisions polítiques i econòmiques. Això no té res a veure amb repartir un tros del pastís dels pressupostos amb la participació d’unes quantes entitats.
Algunes de les condicions indispensables en l’elaboració d’un pressupost participatiu:
- A l’inici del procés s’han de donar explicacions de tot el pressupost municipal: salaris, inversions, despesa directa, subcontractes, empreses municipals, ...
- La manera de funcionar ha de ser consensuada i acceptada prèviament. La participació és universal. Les diferents assemblees i comissions que es realitzen al llarg del procés compten amb l’assessorament tècnic de l’Ajuntament, malgrat que la seva dinamització o coordinació és independent del poder polític.
- A de quedar establerta una quantitat mínima del pressupost municipal que està subjecta a les determinacions de la participació popular. Sobre la resta del pressupost, el P.P. pot emetre un dictamen no vinculant, que en tot cas ha de ser discutit en el plenari. Segons es vagi consolidant el procés el percentatge de pressupost vinculat ha d’anar augmentant. El P.P. s’edita i se li dóna publicitat.
- Cada any es donen comptes dels compliments del P.P. de l’any anterior. I a partir de les valoracions fetes s’adeqüen les normes de funcionament per tal de millorar la participació. El P.P. s’ha d’entendre com un procés viu, l’objectiu del qual és que tota la població sigui conscient del significat del pressupost municipal i participi en la seva elaboració.
És evident que en un procés participatiu d’aquesta envergadura una de les dificultats és precisament aconseguir i mantenir uns nivells de participació de la població amplis, no només per la desconfiança creixent cap al model polític, sinó perquè per a molta gent la prioritat està en la supervivència del dia a dia i no en la política. Per això aquest procés ha de donar una gran importància a la difusió i a la participació de sectors com les persones amb càrregues familiars, aturats i aturades, ....