Unitat, pluralisme, persones, confiança
APORTACIÓ ALS DEBATS DE LA CRIDA POPULAR MUNICIPALISTA
Jordi Navarro
Defensar la unitat i alhora la pluralitat com una forma de treballar d'aquelles i aquells que lluitem per la transformació social i per constituir un nou marc polític radicalment diferent a l'actual, se'ns pot plantejar com una mera estratègia per aconseguir tenir una presència important a l'ajuntament “per governar o per plantar cara més enllà de lo testimonial”, com un valor utòpic inherent a les persones d'esquerres, però avui en els contextos actuals se'ns presenta més com una obligació que com un desig o una estratègia.
Creure en això de debò, implica acceptar el pluralisme, amb el conseqüent rebuig de solucions polítiques dogmàtiques i monolítiques i implica una apertura permanent al diàleg des de la humilitat. En aquest sentit, es fa fonamental, imprescindible, promoure espais de confluència de grups, col·lectius i persones que comparteixin aquests plantejaments, des de la creença que és possible i que entre les diferents persones, organitzacions i corrents ideològiques, hi han més denominadors comuns que allò que ens separa, sempre i quan deixem de banda actituds dogmàtiques o sectàries que ens porten a les acusacions, els retrets, la desconfiança i com a conseqüència a la desunió i a una mena de pensament únic. Ser d'esquerres ha de significar, també, poder dissenyar i assumir un projecte el més universalitzador possible que generi fraternitat com a força mobilitzadora i que amplii el món del nosaltres més enllà de la “classe, els militants o els companys ideològics” i que ens esforcem per harmonitzar.
Totes les diferents formes de participar en el debat i en els possibles espais de confluència que s’estan obrint a Tarragona amb l'objectiu de construir una candidatura electoral rupturista són positives i complementàries, tot i que les formes presencials i de debat són molt més constructives i enriquidores que sols les exclusivament virtuals i i les simples declaracions d'intencions i adhesions a un manifest, especialment si esl debats es fan des d'espais amplis i des d'una voluntat oberta, ètica i real de confluència i no per una qüestió estètica Aquests espais s’han d’entendre com a part d’un debat i d'un procés que ha d'anar més enllà d'uns mateixos per acabar disposant, si cal i el debat i els valors ens hi porten a confluències més amplies.
Cal tenir present que els temps estan accelerats i el que avui és un instrument de confluència pot ser demà superat per un altre i semblar ja desfasat. És interessant que apareguin nous instruments que cerquin convergències més amplies, però també cal tenir clar que difícilment es construirà quelcom nou i de confluència real sense tenir present allò ja existent i les experiències prèvies, siguin més o menys conegudes.
Hem de veure'ns com part d’un procés de debat més ampli que busca confluir amb altres espais que també defensen una candidatura rupturista, i que aquesta convicció és faci extensible a la resta d’espais implicats en aquest procés. Cal en tots ells renunciar a considerar-se ni l’únic ni el pal de paller, obrint-se a altres espais, buscant la influència mútua, les complicitats i confiances imprescindibles per anar creant les condicions de treballar plegades i plegats des de la pluralitat.
Un altre aspecte en debat és fins on arriba la proposta per crear una candidatura rupturista i és des d'aquí on apareix sovint el concepte de confiança o més aviat el de desconfiança en la participació de determinades persones i/o organitzacions polítiques, unes perquè ja han participat en institucions i hom pensa que no han impulsat una línia de ruptura com la que avui s'està plantejant, altres perquè hom pensa que la seva pràctica ha estat allunyada de les institucions i el seu projecte municipal encara està per demostrar, uns per ser-hi, altres per no ser-hi.
La confiança, però, no és un concepte intel·lectual, sinó una emoció i un sentiment. És evident que hi ha diferències i fins i tot contradiccions entre unes organitzacions i altres, entre unes persones i altres, per això són organitzacions diferents i persones diferents, però també n'hi ha a l'interior d'uns i altres i les persones i organitzacions tenen dret a canviar de posicionament si es fa des de la convicció profunda i no des del tacticisme. Coincidir avui en la pràctica no comporta necessàriament tenir una mateixa visió del passat. A més, un dels atractius d'aquesta possible confluència és que sigui possible tot tenint diferents visions, també, sobre el passat de les polítiques municipals on s'ha participat o no. El que avui importa és el que fem ara i demà. En aquesta línia potser no té sentit demanar autocrítiques o perdó, si no surt de les pròpies organitzacions ja que exigir-ho s'acosta més al pensament únic que al pluralisme que hem de defensar. Els debats sobre el passat d'uns i altres, tenen molt sentit com a element de reflexió crítica i enriquiment si es fa cercant-ne el sentit i emmarcat en l'acció a desenvolupar en el futur immediat.
En la línia de generar avui i demà espais de confiança, amb totes i tots els que creuen avui en la necessitat d'una candidatura rupturista i per tal de combatre el sentiment de desconfiança esdevé fonamental proposar nous instruments que garanteixin aquesta confiança i puguin servir de protecció per si no es dóna com per exemple que els càrrecs electes subscriguin un codi ètic que les i els obligui a saber que no es representen a sí mateixos i que no poden estar per sobre del conjunt de persones que participin en el instrument creat acceptant la seva revocació en cas de no compliment. Per garantir i protegir la confiança s'han de cercar lideratges compartits, trobar mecanismes organitzatius de transparència màxima, participació, rendiment de comptes. Nous instruments que facin d'una candidatura rupturista un mitjà al servei dels moviments socials i a la ciutadania, que apostin pel que fa a la construcció del programa específic per processos oberts, participatius i plurals, en que hi participin amb el màxim protagonisme els moviments socials de forma autònoma i que no oblidi que no és possible fer treball institucional rupturista i de transformació sense la mobilització social i la presència al carrer.
Si aconseguim construir espais de confluència i a l’hora anem sumant suficients complicitats, interrelacions i confiances tindrem molt més a prop la candidatura rupturista unitària, plural i potent, que moltes i molts desitgem.